La històra del CEHF
Fundat el 1943 a Gràcia, el Club Esportiu Hispano Francès ha estat un referent poliesportiu a Barcelona, amb èxits destacats en voleibol i bàsquet.
Des de 1968, a la Vall d’Hebron, el tenis i el pàdel n’han consolidat el creixement i l’esperit esportiu i social.
La història
1943 · Els orígens a Gràcia
L’any 1943, un grup d’amics espanyols i francesos va fundar el Club Esportiu Hispano Francès. El Club es va constituir oficialment a Barcelona, al barri de Gràcia, entre els carrers de Providència i de Cerdanya.
Des dels inicis, com a pioners i impulsors de l’esport, van promoure’n la pràctica entre amics i veïns. Ben aviat, el nombre de membres va créixer fins al centenar, consolidant un caràcter poliesportiu.
Primeres seccions: bàsquet, atletisme i voleibol
En aquella etapa, les principals seccions van ser:
-
Bàsquet
-
Atletisme
-
Voleibol
El voleibol va ser l’esport en què l’Hispano va assolir els seus èxits més brillants.
L’Hispano i el voleibol: un nom inseparable
És gairebé impossible relacionar tots els èxits, però cal destacar que l’Hispano va arribar a jugar el Campionat d’Europa masculí i, en diverses ocasions, va ser campió d’Espanya i de Catalunya.
Al nostre país, parlar de voleibol i de l’Hispano Francès és, sovint, parlar del mateix.
L’equip masculí participà en la Copa d’Europa (1967, 1968) i guanyà tres Lligues espanyoles (1967, 1968, 1973) i cinc Copes d’Espanya (1953, 1964, 1966, 1967, 1968), així com nombrosos Campionats de Catalunya.
L’equip femení també destacà i arribà a alguna final de la Copa d’Espanya i guanyà la Copa de la Reina (1983).
El bàsquet: èxits masculins i femenins
En bàsquet, el Club també va destacar, en especial l’equip femení, que jugà diverses temporades a primera divisió espanyola durant els anys setanta i vuitanta. Sota les ordres de l’entrenador Enric Prats, destacaren les jugadores internacionals Núria Armengol, Elena Blázquez o Maria Dolors Carbonell
Les nostres vitrines conserven moltes copes commemoratives d’aquests èxits, tot i que no es mantenen totes, ja que a les antigues instal·lacions el Club no disposava de local social.
1968 · Nova etapa a la Vall d’Hebron
El 27 de desembre de 1968 es va inaugurar la nova seu a la Vall d’Hebron, l’actual ubicació del Club. El trasllat es va produir arran del nou pla urbanístic que l’alcalde de Barcelona, el Sr. Porcioles, tenia previst per a l’antiga ubicació.
En aquell moment, el president Francisco Martí Nebot va impulsar amb tenacitat el creixement de la nova seu, en uns terrenys que aleshores eren a l’extraradi de la ciutat, entre horts i barrancs.
L’antiga fàbrica d’embotellament d’aigua de la família Montalt es va convertir en el nou local social de l’entitat.
El tenis com a esport principal
Coincidint amb l’auge del tenis, el Club, amb visió de futur, es va decantar per aquesta disciplina, que es va convertir en l’esport principal.
Des d’aleshores, la secció de tenis ha aconseguit multitud de títols que han contribuït a engrandir la trajectòria esportiva del Club.
Renovació i present: arriba el pàdel
Amb els anys, i en un procés continu de renovació i modernització, el Club ha incorporat el pàdel com a segon esport federat.
Un oasi esportiu a Barcelona
El Club Esportiu Hispano Francès obre les portes a totes les persones amants de l’esport i el benestar, i les convida a fer-se’n socis i sòcies per gaudir d’un veritable oasi a la ciutat de Barcelona.
Data fundació: 23 d’abril de 1943
Data aprovació dels estatuts: 16 de desembre de 1993
Primer nom de l’entitat: “Agrupación de Tenis del Instituto Francés de Barcelona”
Nº Registre a la Generalitat: 01803
Superfície: 21.469 m2 – (164,07 x 164,07 x 135 x 138,72)
Núm. de títols: 2200
El canvi de nom es va fer el dia 4 de juny de 1943
1943 Fundació del club
Primera ubicació al barri de Gràcia
1968 Inauguració noves instal·lacions
A la Vall d'Hebron
1972 · Desaparició secció bàsquet masculina
Després de guanyar diversos camiponats masculins i femenins
2000 · Desaparició secció bàsquet femenina
DEsoprés de guanyar diversos camiponats masculins i femenins

